VAPORS DE TREMENTINA

Cartell FIRAGOST 2011

2011-05-21T17:58:00.011+02:00

Cartell FIRAGOST '2011.

Val a dir que no hi ha hagut sort...pero ho tornaré a provar l'any vinent.

Aquestes eren les meves 3 propostes:

(Copyright:Mireia P.A 2011)

(Copyright: Mireia P.A,2011)

( Copyright: Mireia P.A,2011)

Des d'aqui,les meves felicitacions al guanyador d'aquest any.

MEDUSA

2009-03-04T18:34:00.007+01:00

Es uno de los seres más extraños de cuantos habitan en este planeta,podría pertenecer a cualquier otro. Sus formas cristalinas arrebatan nuestra percepción de la belleza, sus movimientos melifluos nos atrapan y nos hipnotiza esa capacidad de causar dolor que poseen. Tan simples,tan extrañas...Las hay de todo tipo y condición. Pueden ser enormes o diminutas, como nuestra protagonista. Unas son más coloristas, otras más sobrias,algunas luminiscentes incluso. Pero todas tienen un punto en común: que son dañinas. Muy bonitas, sí, pero muy dolorosas. Algunas incluso te pueden llevar directamente al infierno, entre dolores horrendos y espasmos insoportables.

Pero la Turritopsis Nutricula,tan rara y primitiva como cualquier otra medusa, pequeña (medio cm. de diámetro) y gelatinosa se está extendiendo por todos los océanos del planeta . Pero lo más inquietante de esta medusa es que posee una característica que la hace única entre todas las criaturas del reino animal,y hace que nuestra imaginación vuele,o mejor dicho,se sumerja,a profundidades abisales,donde se atisba la maravilla,lo imposible,lo tan largamente soñado: la medusa Turritopsis nutricula es inmortal. Lo cual no significa que si la sometes a algún tipo de tortura gratuita e innecesaria como quemarla,o meterla en la trituradora resurja como si ningún daño le hubiese sido inflingido: muere,pero en su ciclo natural nacerá,crecerá y cuando le llegue lo que en teoría sería su hora última,volverà al principio,como en un eterno Día de la Marmota,sus celulas perderán toda memoria de lo que son y volverán a una fase previa a la especialización,comenzando de nuevo el ciclo,indefinidamente,eternamente.

Y no albergamos nosotros el anhelo de retorno al principio que ese animalillo posee? Volver a empezar,rebobinar,saltarnos ese fastidioso trance hacia lo desconocido,hacia la Nada,que és la muerte? Para qué demonios lo quiere esa pequeña medusa,que no posee ni conciencia?

No le arrebatariamos su secreto ahora mismo? Una bendición,tantas oportunidades,el infinito!

...O una condena? La mayoría de nosotros,aún siendo conscientes de que el tiempo se escurre como una serpiente hacia su oscuro agujero,lo desperdiciamos,qué haríamos con LA ETERNIDAD en nuestras manos? Seguramente nuestra natural tendencia a circular con el piloto automático puesto se acrecentaría... No és la conciencia de nuestra mortalidad lo que le da valor a lo que vivimos? No se nutre de esto el ARTE?

No nos transformaría en piedra esa ETERNIDAD,como la mirada de Medusa?

DE VIENTOS Y SOPLOS

2009-02-11T13:06:00.003+01:00

Tren a Bilbao(8horas. Si! es un bólido: un talgo de los años 50!)

Primera noche en Bilbao: La Dama de las Camelias,a mi lado,una aficionada. No entraré en detalles...Susto

Al médico por enchufe: Diagnostico--> Infección pulmonar aguda y de regalo un soplo al corazón ,qué poético!

Susto. Medicación a saco. Mi cuerpo no està acostumbrado a ingerir tanta porquería quimica.Agotamiento.

Reposo en casa de la suegra.

Temporal de viento y lluvias. Prohibido poner un pié en la calle.

Me pierdo varios conciertos.

Ante el panorama,decidimos volver antes de lo previsto.

Tren de vuelta( 8 horas más)

Mas reposo en casa e inminente cita con un cardiólogo.

Estas estan siendo mis vacaciones de invierno...Soy consciente de que esta entrada es una KK,a mi vuelta esperaba "bloggear" cosas más interesantes,pero es lo que hay.

Envidiable,isn't it? :S

2009-02-01T11:50:00.003+01:00

M'EN VAIG DE VACANCES A BILBAOOO!!!

...tanco temporalment el blog fins a la tornada,

d'aquí a 2 setmanetes.

Un petó a tots aquells que us deixeu caure de tant en tant pels VAPORS de TREMENTINA!

A REVEURE!!

Mark Laita: Dípticos

2009-01-30T20:05:00.007+01:00

Norteamérica enfrentada a su polarización exajerada,eso és lo que muestra MARK LAITA en los 105 dípticos que conforman la muestra " CREATED EQUAL" que podemos ver en la galería TRIANGLE de Barcelona.

El rudo trampero de pieles/ la dama decadente que luce un abrigo de visón, miembros de bandas callejeras/policias, un malabarista/un controlador aéreo...

(Un detalle importante: Los pies de foto,donde Laita especifica nombre,profesión,ciudad y estado del/los modelos y fecha en que se tomó la fotografía)

...Lo que en un principio puede parecer un planteamiento "facil" y "manido" nos muestra en realidad una excelente base para la reflexión sociologica de ámplio espectro lleno de analogías a veces crudas,a veces irónicas,a veces simpáticas, a cargo de la subjetividad del espectador que,unidas a la calidad técnica de los retratos, hacen la visita muy recomendable.

Salzburg 1756

2009-01-27T17:12:00.003+01:00

...Avui em toca recordar un dels personatges historics que més vaig admirar de petita: Wolfgang Amadeus Mozart. Perqué el 27 de Gener de 1756 va néixer un nen tocat per la més absoluta GENIALITAT natural que va canviar i meravellar al món amb la seva música i la seva personalitat única i jo avui,des d'aquí,en uns temps en que la paraula GENIAL s'utilitza de forma incorrecta i lleugera per descriure qualsevol cosa que simplement ens sembla bé,parlar d'aquest nen que ja amb 8 anys componía òperes ,d'aquest home que volcava sobre la partitura les mes belles melodíes,sense errors,com si escrigués al dictat de les muses,i encara tenía temps per a les diversions més esbojarrades,els comportaments llicenciosos que només els són permesos a aquells qui hauríen de ser la veritable ELIT : Els ARTISTES de debó.

Quantes vegades vaig veure "AMADEUS",quan era petita! I biografíes seves,i reculls epistolars... Admirava Mozart,però sempre vaig sentir especial tendresa pel personatge d'Antonio Salieri,assumint la seva mediocritat,la seva falta d'autèntic TALENT...

Una curiositat: un anàlisis grafològic de la personalitat de Wolfgang A. Mozart que certament confirma en gran mesura la visió que d'ell ens dóna la pel.licula de Milos Forman ,tantes vegades criticada per no ser gaire fidel al personatge real. De vegades,la realitat,supera la ficció...de bon tros!

CLICKEU A L'ENLLAÇ PER VEURE L'INFORME GRAFOLÒGIC:

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.grafoanalisis.com/mozart_2.JPG&imgrefurl=http://www.grafoanalisis.com/Mozart.htm&usg=__z1mxPOLngfNM_DWHitA-QsmPdZs=&h=1059&w=1498&sz=127&hl=ca&start=105&tbnid=6bFg-qXW_UjQ1M:&tbnh=106&tbnw=150&prev=/images%3Fq%3DMozart%26start%3D100%26gbv%3D2%26ndsp%3D20%26hl%3Dca%26sa%3DN

Efemèrides: EDGAR ALLAN POE

2009-01-19T17:26:00.004+01:00

Tal día com avui,19 de Gener,pero de l'any 1809 neixía a Boston EDGAR ALLAN POE, escriptor romàntic de poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.
És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.
Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos.
Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, embarassada de nou, i quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan. Amb ells, va viure a Escòcia i Anglaterra (1815-20). El petit Edgar perfeccionà la seva ortografía llegint les làpides d'un cementiri proper a casa seva.
Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre,qui era contrari a que Edgard es dediqués a la literatura. El 1827 va abandonar la Universitat i es va portar allistar a l'acadèmia militar de West Point,d'on fou expulsat al cap de poc temps per comportament escandalós: Un superior li va explicar a Edgar el dress code per una desfilada militar a la que havía d'assistir,indicant-li que havía de portar " faixa blanca,guants vermells,i l'arma reglamentària",doncs Poe,assistí a la desfilada portant NOMÉS la faixa ,els guants i l'arma. Despullat.

Els seus dos primers llibres foren de poesia : Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener de 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.
El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb , 1845).
La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee.
A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym(1838), un assaig filosòfic, Eureka(1848),"The Philosophy of Forniture"(1840) i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.
Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, recollit d'un carreró brut i fosc, víctima del "delirium tremens", tot i que també hin ha teories que diuen que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.

Cada 19 de gener,des de fa més de 50 anys,algú deixa 3 roses vermelles i una ampolla començada de cognac sobre la seva tomba, al cementiri de Westminster com tribut a la seva memòria.

Jo no puc portar roses i cognac a la seva tomba,pero puc fer un brindis amb absenta:

GRÀCIES PER HAVER EXISTIT,sr.Poe! Cheers!

NATURALEZAS MUERTAS DEL ABSURDO

2009-01-18T16:02:00.013+01:00

Procedo a exponer algunos de los objetos más chungos que tengo por casa.

Allá voy pues:

LOTE Nº 1: Los tres guardianes de mi ordenador. El individuo del traje procede de una caja de crispis;los dragoncillos,de un Kinder Sorpresa que no me comí yo. Lo de detrás es una caja de zapatos donde guardo perifericos del PC.

LOTE Nº2: Consta de almohada cervical de viaje + adornito fluorescente de plastico ¬¬'

LOTE Nº3: Peluche orondo + perrito masajeador

LOTE Nº4: El nunca bien ponderado pajaro-hucha,siempre pidiendo calderilla...

LOTE N5: Los restos de lo que en tiempos pretéritos fué un puzle-juego de ingenio y ahora es un estorbo más.

LOTE Nº6: Una pirámide de cristal de la que me encapriché en Andorra de peque,un cristal de cuarzo y una ágata... Notaís las buenas vibraciones que desprenden? jeje aiss...

LOTE Nº 7: Botellas de encima de mi nevera. El dia que las levante para limpiar fliparé,eso seguro.

LOTE Nº8: Bolas chinas. No comment!

...me ahorro mostraros algunas cosas que os podrían incluso poner el pelo blanco ante su mera visión,como la gran piña de cristal malva que hay en una esquina de mi bañera , o la diana que sirve de tablón de notas... Pues eso: dejemoslo aquí por el momento.

GDIPE..aaAAatChUuuÚsss!!

2009-01-10T21:08:00.004+01:00

Enfermeras de la Cruz Roja transportan a un enfermo de gripe en 1918 en St. Louis.

El 7 de septiembre de 1918, en los momentos mas críticos de la primera guerra mundial, un soldado de un campo de entrenamiento situado a las afueras de Boston cayó enfermo con fiebre elevada. Los médicos le diagnosticaron una meningitis, pero cambiaron de opinión al día siguiente cuando una docena de soldados fueron hospitalizados con síntomas respiratorios. El día 16 se declararon 36 nuevos casos de aquella enfermedad desconocida. Sorprendentemente, el 23 de septiembre se habían declarado 12.604 casos en un campamento de 45.000 soldados. Al final del brote, una tercera parte de la población del campo había enfermado de esta grave dolencia y, de ellos, casi 800 murieron. A menudo los soldados fallecidos presentaban una coloración azulada el la piel y, antes de morir por asfixia, padecieron terribles sufrimientos. Muchos fallecieron apenas 48 horas después de presentar los primeros síntomas; en la autopsia sus pulmones aparecieron repletos de liquido o sangre.
El conjunto de síntomas no guardaba relación con ninguna enfermedad conocida William Henry Welch, reputado patólogo de la época, supuso que “debe ser alguna nueva clase de infección o plaga”. La enfermedad no era una plaga ni ningún agente nuevo: se trataba de la gripe. Aquella cepa del virus de la gripe, especialmente virulenta e infecciosa mató a unos 40 millones de personas en todo el mundo entre 1918 y 1919.
En muchos aspectos, la pandemia de gripe de 1918 fue similar a otras anteriores y posteriores a ella. Cuando aparece una cepa nueva del virus de la gripe con la que el sistema inmunitario de la mayoría de la gente no ha tenido contacto, lo mas probable es que se propague un brote de la enfermedad. Sin embargo, un halo de misterio rodeo durante largo tiempo a determinadas características de la pandemia de 1918.
Resultaron singulares su comienzo y su final. El brote cruzó Europa y Norteamérica y alcanzo lugares remotos (tierras vírgenes de Alaska y las islas del Pacifico). Cuando se extinguió una tercera parte de la población mundial había padecido la infección. Destacó, asimismo, la gravedad de la enfermedad, con tasas de mortalidad entre el 2,5 y el 5 por ciento, mas de cincuenta veces la mortalidad producida por otras epidemias de gripe.
En el otoño de 1918, Europa entera llamaba a la enfermedad la gripe “española”, quizás porque España, neutral en el conflicto, no impuso la censura de guerra para las noticias sobre la epidemia prevalente en los países combatientes. Con tal denominación se quedo para la historia por mas que el primer brote, la ola de primavera de la epidemia, se originara, al parecer, en los cuarteles militares estadounidenses en marzo de 1918. el segundo brote, la ola principal de la pandemia global tuvo lugar de septiembre a noviembre de ese mismo año. Hubo, en numerosas zonas, una tercera ola, muy grave, a principios de 1919.
Aun no se habían descubierto los antibióticos. En su mayoría la gente que murió durante la pandemia lo hizo por neumonía causa por bacterias oportunistas que infectaron a quienes la gripe había ya debilitado. Sin embargo, una parte de los afectados por la epidemia murieron apenas unos días después de que se les manifestaran los síntomas de la enfermedad, victimas de una neumonía vírica mas grave, originada por la misma gripe, que dejo sus pulmones completamente encharcados de sangre o liquido. Además, la mayoría de los fallecidos eran adultos jóvenes de entre 15 y 35 años, un grupo poblacional que rara vez muere de gripe. Llama la atención que los menores de 65 años representaron mas del 99 por ciento de todas las muertes por gripe supernumerarias (las que se encuentran por encima de la tasa anual normal), entre 1918 y 1919.
¿Podría pasar esto otra vez? Los investigadores no tienen la menor duda de que es posible, diríase que inevitable, pero hay que hacer algunas consideraciones: en la actualidad una pandemia de este tipo se extendería con mayor rapidez que la de 1918 (en medio año dio la vuelta al mundo), ahora el tiempo de extensión seria de semanas, no de meses. Por otro lado la Organización Mundial de la Salud (OMS) esta ojo avizor para una eventualidad como esta y, además, tenemos antibióticos los cuales reducirían drásticamente las complicaciones por ataques de bacterias oportunistas que fueron las causantes de las neumonías no víricas mortales.

...Pues en esas estoy,griposa perdida,presa de escalofrios,fiebre,dolor articular y de cabeza,congestión y una tos que asusta...no será tan grave como aquella GRIPE ESPAÑOLA,pero leches,qué mal se pasa...

REVOLUTIONARY ROAD: El vacío desesperanzado.

2009-01-04T17:50:00.003+01:00

SINOPSIS: En los años cincuenta, Frank (Leonardo DiCaprio) y April (Kate Winslet) son una joven pareja que vive en los suburbios de Connecticut. Su vida, aparentemente feliz para muchos otros, tras casarse y tener dos hijos, se encuentran ante la disyuntiva de luchar por sus verdaderos deseos o conformarse con su estado actual, una vida donde ambos se sienten mediocres, del montón, precisamente ellos que siempre se vieron a sí mismos como especiales, diferentes, preparados para alcanzar los sueños y lograr altos ideales.

... El argumento y el hecho de estar dirigida por un inspiradísimo Sam Mendes me atrajeron desde un primer momento. Después de haberla visto ( y de haberme sentido dolorosamente identificada) la recomiendo encarecidamente a todo espiritu sensible que esté dispuesto a pasar dos horas presenciando VERDAD y BUEN CINE. Leonardo y Kate se salen : Os queda perdonado ese bodrio pasteloso que fué Titanic,chicos!

KLIMT: Dibujos

2009-01-04T10:07:00.007+01:00

Ayer disfruté en Tarragona de la completa exposición de dibujos de Gustav Klimt (1862-1918) que ha reunido el CAIXA-FORUM.

75 dibujos pertenecientes a la colección Sabarsky y que reflejan claramente su evolución desde la perfección academicista hacia la culminación de un estilo libre,tremendamente rompedor en la Viena del fin de sciécle,donde se muestra a la mujer a veces envuelta en lujo,adornos,teatralidad y misterio,a veces natural,desnuda y crudamente erótica. En ambos casos,Klimt consigue retratos y dibujos de gran profundidad psicológica y gran belleza,prescindiendo de la idealización anatómica hasta entonces imperante. En la obra de Klimt están todas las mujeres,en todos sus estados.

Por el estudio del pintor vienés pasaban todo tipo de mujeres: desde sofisticadas damas de la alta sociedad hasta adolescentes de los barrios bajos. De hecho,a veces incluso se formaban colas!

Klimt,lejos de hacer posar a sus modelos en podios y tarimas,las invitaba a comportarse naturalmente,a moverse libremente por su gran estudio,lo que le facilitaba captarlas en todo su esplendor, siendo,más que posando.

El que fué co-fundador y máximo exponente de la Secesión Vienesa murió con ella,en 1918, a causa de un derrame cerebral unos meses antes de la caída del Imperio Austro-Húngaro, y habiendo alcanzado merecidísimo reconocimiento,fama y riqueza.

La exposición,que se complementa con un documental narrado por la comisaria de la muestra, Anette Vogel, se podrá visitar hasta el 1 de Marzo.

MONOS EXPLOTADOS...laboralmente.

2009-01-01T15:26:00.003+01:00

Lamentable,pobres "monetes". Para cuando una "Monkey Revollution?" Va! a por vuestro dueño,sin piedad!

UNA DULCE MANERA DE EMPEZAR EL AÑO

2009-01-01T13:45:00.007+01:00

Notais algo? yo no. Prefiero no notarlo. Estoy igual que ayer,cuando todavía era 2008...Y que siga así: que las arenas del transcurrir del tiempo me arañen lo menos posible.

Ah,si,si,estoy escribiendo en castellano. Creo que debo hacerlo así,puesto que 3 de los 4 gatos que tienen el espiritu caritativo de leerme,residen fuera de Catalunya y se lo han ganado a base se estrujarse las meninges descodificando mis entradas. Algún que otro post se seguirá colando en catalán,eso seguro. Iremos combinando,según me dé,que por algo me rige la Luna.

Ahora una recetita: Mi Pastel de cerezas:

(logré fotografiarlo antes de que desapareciese del todo jeje)

Si os apetece aquí va la receta: INGREDIENTES:

Una lámina de masa brisa

Nata para montar

Azúcar moreno

Un tarro grande de cerezas en conserva deshuesadas(no en almíbar!)...yo las compro en LIDL.

Canela

Una cucharada sopera de mermelada de cerezas negras

Un chorrito de licor de cerezas

Un tarrito de cerezas verdes en almíbar(ahora sí) para decorar.

PREPARACIÓN.

Forrar un molde redondo grande con la lámina de pasta brisa dejando el papel de cocción debajo. pinchar la base con un tenedor y poner al horno 10 min. a 180ºC.

Preparar el relleno vertiendo la nata para montar en un cazo junto con el azúcar,la mermelada y un puñado de cerezas en conserva con algo del jugo que las acompaña.

Remover bien para integrar los ingredientes y batir con la "minipimer".

Verter el relleno en la tarta y añadir licor de cerezas al gusto,pero no en plan Ernest Hemingway jeje...

Acabar de rellenar con las cerezas en conserva,espolvorear con canela y elaborar una rejilla decorativa con los recortes de masa brisa que nos hayan quedado,y se introduce en el horno(solo fuego de arriba) 10 min. más hasta que el relleno cuaje del todo y la rejilla esté doradita.

Se decora con las cerezas verdes,se deja enfriar a temperatura ambiente y listo.

...Un placer,comer cerezas en invierno. Bueno,un placer comerlas en cualquier estación y de cualquier manera,al menos para mí.

Supongo que el hecho de que mi madre se pasara el último mes de embarazo hartándose de cajas de picotas habrá influido en que sean,con diferencia,mi fruta favorita.

ahh,Le temps de les cerises...

CASUALITATS DE LA VIDA?

2008-12-31T17:23:00.003+01:00

Aquesta nit he somiat que atrapava "duendes" del rasca de Nadal de la ONCE. Anava en bus i demanava al xofer que parés,que havía vist un follet corrent i l'havía d'atrapar fos com fos.

L'autobús parava i jo baixava corrent a perseguir-lo fins que conseguía agafar-lo,i recordo que em feia tremendament feliç tenir-lo als braços ja que els follets del meu somni eren com els de l'anunci,pero més macos.

Total,que tota la nit somiant aixó...

Al matí he decidit comprar un rasca de Nadal de la ONCE i m'ha tocat!!!! ...no gaires calers,no us penseu,pero que ha sigut: una premonició o una simple coincidència?

A veure que somio aquesta nit jejeje...

"EL ALMENDRO"

2008-12-29T19:32:00.003+01:00

Torno a casa després de passar el Nadal a casa els pares i em sento rara:

Qué complicada és de vegades la convivència amb els teus pares quan fa gairebé 9 anys que t'has independitzat... Els estimo moltissim,pero de vegades...aiii...i a ells els passa el mateix. Li han sortit arestes tallants a la nostra relació paternofilial. Cedir,fingir una mica,sentir-te culpable,sentir-te incomprés,sentir-te en deute amb ells,sentir que ells estàn d'alguna manera en deute amb mí,pensar que els tinc massa a sobre,pensar que no em fan prou cas... notar distancies insalvables,necessitar-los a prop,pensar que es van fent grans,inexorablement.

EL ALMENDRO és un torró agre-dolç.

2008-12-19T17:16:00.000+01:00

Amics lectors de VAPORS DE TREMENTINA,m'acomiado de vosaltres fins passat Nadal.

M'en vaig a un lloc on no hi ha ordinador,així que us deixaré tranquils durant les festes. Aquest es el meu regal jeje.

...Procureu no deprimir-vos gaire HO,HO HO!!! BON NADAL!

RABBITS (Cap.3)

2008-12-18T16:34:00.000+01:00

Un altre esfreïdor episodi ...

AVUI ES EL DIA ...

2008-12-17T15:50:00.001+01:00

...Internacional contra l'us de pells animals per a la confecció de roba i complements.

Guineus,conills,xinxilles,visóns,martes,llúdrigues,..i fins i tot gats i gossos.

Espanta i entristeix pensar a quanta crueltat son sotmesos milions d'animals,per negoci,per vanitat,per ignorància...

Pensava il.lustrar aquesta entrada amb fotografies encara més xocants, que servissin de prova de tot el que els arriven a fer,pobres besties,pero simplement NO PUC. Son massa dures.

Només us recomano que feu una volta per internet,que us informeu,i que prengueu consciencia,aquells qui encara aquest tema us deixi indiferents.

Podeu començar clickant aquest link:

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://estaticos.20minutos.es/img/2007/01/22/551922.jpg&imgrefurl=http://www.20minutos.es/noticia/193710/0/protesta/favor/animals/&usg=__3CoHhF8z28okfKYdJT98Qj2kDrc=&h=147&w=200&sz=26&hl=es&start=4&tbnid=ilZlxOE7hXuK0M:&tbnh=76&tbnw=104&prev=/images%3Fq%3Ddia%2Binternacional%2Bcontra%2Bles%2Bpells%26gbv%3D2%26hl%3Des%26sa%3DG

2008-12-15T16:22:00.000+01:00

{ BIRTH,

SCHOOL,

WORK,

DEATH.}

...

IMPERDONABLE

2008-12-12T19:40:00.000+01:00

...no haver dedicat encara una entrada a Fernando Pessoa en aquest blog.

Pretenc sol.lucionar l'error comentant-vos,amics de LA TREMENTINA,que si més no aquest és un autor que mereix que cada pàgina de la seva producció literària sigui llegida amb fruició per aquell qui sàpiga degustar bones lletres,avui vull parar especial esment a un llibre que ha format part essencial en la meva formació intel.lectual i sentimental: "EL LIBRO DEL DESASOSIEGO".

Quan Pessoa va morir l'any 1935 vadeixar rere seu una innumerable quantitat de fragments de prosa poètica,fruit de més de vint anys del treball. Aquests fragments havíen de conformar "EL LIBRO DEL DESASOSIEGO"d'articular però tot i que va deixar someres indicacions sobre com s'havía el llibre,aquestes van resultar de poca ajuda,ja que eren de vegades contradictòries i indicaven que ni el propi autor tenia massa clar en quin ordre havien d'anar.Per aquesta raó ens trobem davant d'un llibre que està viu,que té la grandesa de dotar a cada lector de la llibertat de configurar-lo a mida de la seva pròpia sensibilitat. Per aquest motiu,cada lectura resulta diferent i renovada,com si es tractés d'un oracle de sabiduria.

El cert és que la lectura d'aquest llibre resulta aclaparadora,ja que Pessoa va saber insertar en el corpus de l'obra,un còrpus caòtic format per més de 500 fragments,no només un llibre,sinó milers,gràcies,en part al ús que fà de l'aforisme,fet que li permet transmetre el màxim saber en un minim de paraules,permetent-li abarcar un espectre de temes incomensurablement vast sense perdre el poder d'impacte d'alló que és concret.

"EL LIBRO DEL DESASOSIEGO" no és la novela de la vida de Bernardo Soares; l'esdevenir del dia a día a penes té lloc en aquest llibre inabarcable,ni tampoc és només un diari personal,sinó que és un compendi anàrquic,però precís i coherent de reflexions sobre la vida,la filosofía,la literatura,la soletat,l'art... que acaben conformant un mosaic tremendament ric i perfectament transportable a l'actualitat de l'home postmodern.

Amb cadència poètica i tremendament desconsoladora,però summament persuassiva,el lllibre esclavitza el lector:

El lector s'abandona a l'acte pur de SENTIR,pren conciencia de l'abandó de la conciencia i el pensament,fins al pnt de que únicament el SENTIR se sent.Sentint com pròpies les angoixes existencials de Bernardo Soares ,la seva alienació en vers la vida,jo,com a lectora no deixo de preguntar-me com algú va poder descriure amb paraules tan belles,veritats tan tristes.

NOTA: AQUEST LLIBRE POT ACABAR AMB TÚ SI ETS HIPER-SENSIBLE,O DEPRESSIU. A MÍ EM VA PASSAR. NO EL LLEGIU A L'AUTOBUS,NI AL METRO,PERQUÉ US INCAPACITARÀ PER PORTAR A TERME AQUESTA MASCARADA VÀCUA QUE ANOMENEM VIDA QUOTIDIANA. RESERVEU UN TEMPS I UN ESPAI ADIENT PER PODER APROFUNDIR EN L'AGÒNICA LECTURA D'AQUESTA OBRA MESTRA.

SIGUI COM SIGUI,D'AQUESTA EXPERIENCIA,NO EN SORTIREU VIUS;PERO US FARÀ MÉS FORTS,I MÉS SAVIS.

ESTEU AVISATS.

SATIE EM PERSEGUEIX!

2008-12-12T16:54:00.000+01:00

Ja fà dies que les melodies compostes per Erik Satie em persegueixen,em troben constantment, en pel.lícules,en mil llocs.

...O potser soc jo,que inconscienment les busco?

No puc negar que la perfecció cristallina de les seves GYMNOPÈDIES, de les seves GNOSSIENS,el seu romanticisme minimal.lista,que les fà tan clàssiques,tan actuals,tan universals,tan necessàries,resulta un bàlsam per al meu esperit turmentat,i fan que oblidi,o que recordi,depenent de com m'acaricien les notes del piano,pero sempre,SEMPRE,m'emocionen.

...Té el meu permís per seguir perseguint-me amb la seva música,monsieur Satie,que jo em deixaré atrapar gustosa.

2008-12-10T19:07:00.000+01:00

" NO HI HA MELANCOLIA SENSE MEMÒRIA,

I NO HI HA MEMÒRIA SENSE MELANCOLÍA"

Marcel Proust.

...Una mica de poesía..."ODE ON MELANCHOLY" de John Keats.

"LA MELANCOLIA ES EL PLAER D'ESTAR TRIST"

Victor Hugo.

RABBITS (Cap.2)

2008-12-10T18:09:00.000+01:00

Segon capítol de la inquietant sèrie protagonitzada pels conills lynchians:

WTF??!! quines coses compro!

2008-12-10T16:30:00.000+01:00

DOMINGA? CIRUELO?... Un raïm per un Cap d'Any mooolt sexy! Segur que es afrodisíac. Ja us diré el qué.

REGALS ORIGINALS

2008-12-08T17:03:00.000+01:00

S'acosta Nadal,encara no sabeu qué regalar a la familia i els amics? Més mitjons i colònies no,home!
Mireu i agafeu idees jeje...

Inventos Curiosos Ret (1)

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: inventos humor)

WTF??!!

2008-12-08T15:37:00.000+01:00

Tornant cap a casa després d'haver passat un magnífic cap de setmana a Barcelona em trobo aixó penjat a la porta d'una panadería del meu poble:

Penós,oi? Doncs encara ho és més si parem atenció a una enganxina que hi ha al mateix vidre i que pretén ser un "label" de qualitat que distingeixi els comerços que ofereixen bon servei,producte... jajajaja!

UNIVERS DAVID LYNCH (IV): Miscelània

2008-12-04T18:51:00.000+01:00

En aquesta entrada reuneixo per a vosaltres,amics de la Trementina,un grapat de curiositats creades per l'amic David,o que el tenen a ell com a protagonista.
Som-hi!

...i l'embolic segueix...

La seva inquietant manera de pronosticar el temps...

...I per últim, el primer episodi de la serie "RABBITS",que penjaré setmanalment:

"Como??? USTED NO ENTIENDE NADA!!!

2008-12-04T17:40:00.000+01:00

M'acaba de passar una cosa que només puc qualificar de Kafkiana,apart de desagradable. No sé si riure o plorar:

M'han trucat al telefon fixe i jo he contestat. Era un "professional del telemàrqueting" que em volia vendre alguna cosa...suposo. La cosa ha anat així:

JO: Digui?

SUD-AMERICÀ: Doña Mireia Pereña?

JO: Si,jo mateixa,de part de qui?

SUD-AMERICÀ:...COMOOOOOO???

JO:De part de quí,siusplau?

SUD-AMERICÀ: ....de la compañía de telefonos.

JO: de quina?

SUD-AMERICÀ: ...COMOOOOO????

JO: Digui,què vol?

SUD-AMERICÀ: ...COMOOOOOO? USTED NO ENTIENDE NADA!!!!!!!!!!!!!!

...I va,i em penja!

Ningú li ha dit a aquest cretí que està trucant a un lloc geogràfic on cap la possibilitat( aixo si,cada cop més remota) de que la gent contesti al telèfon en català?

Tot i així,em sento afortunada,dins del que cap,ja que no fa molt una compatriota seva em va insultar dient-me " Catalana,cabrona de mierda"`...i ho deixo aqui,perque la llista d'agravis seria infinita,com el dia que vaig anar a una pizzería de Tarragona i els cambrers es van negar a pendrens comanda si no parlàvem en castellà. Aixó si: ells,que eren uns argentins que pretenien passar per italians,es creien amb el dret de parlar-te en italià chungo i els havíes d'entendre. AAAaaaaAAAAARRRRrRrRRRRGHHHHHhhhhhHHHHHH!!!!!!!!!!

S'ha de respectar els que venen de fora,Ok,pero: Quan ens respectaràn ells a nosaltres? ¬¬'

O us integreu o foteu el camp.SE ME ENTIENDE AHORA?

...I Després de "CONTROL"...

2008-12-02T19:37:00.000+01:00

Apareix,relativament poc temps després de "CONTROL",la pel.lícula d'Anton Corjbin sobre els JOY DIVISION,un documental real.litzat per Grant Gee que pot resultar-ne un bon complement: Ficció i després documental,i ja tenim un fresc complert sobre la cèl.lebre banda de Manchester.

No en puc dir gaire més,ja que encara no he tingut la sort de veure'l,pero el tràiler promet. I molt!

EL DIVí MARQUES

2008-12-02T16:17:00.000+01:00

Després d'una vida única i intensa,de les que que avui costen de trobar,

moría a l'asíl de Chareton Donatien- Alphonse-Françoise,més conegut com el MARQUES DE SADE.

Era ,com avui,un 2 de Desembre,peró de l'any 1814,i la seva última voluntat,de la que va deixar clara constància al testament,no es va acomplir.

Ell va demanar que la seva fosa fos sembrada de llavors d'arbres perqué arribés un moment en que no es pogués distingir el lloc on era enterrat,que a sobre seu hi cresqués bosc i així s'anés esvaint progressivament la seva emprenta a la terra i a la ment dels homes,peró aixó,afortunadament,no va passar,i ens resta la seva obra,la seva filosofia,la seva vida extraordinaria,ara que vivim temps tan mediocres.

*Wikienllaç per +info: http://es.wikipedia.org/wiki/Marqu%C3%A9s_de_Sade

TROBALLA CURIOSA

2008-12-01T16:24:00.000+01:00

Sempre m'ha fet gràcia trobar coses que porten el meu nom: Fa un parell d'estius vaig trobar en un mercat de llibres de 2ªmà un llibre de portada vermella que em va cridar l'atenció per aixó: El títol era el meu nom. Es tractava de "MIREIA" de Frederic Mistral,un escriptor del segle dinou que cantava en clau poètica els romanços d'una noia de la Provença. Molt curiós.

I ara he descobert un ví que també es diu com jo. Es tracta d'un D.O Penedès blanc,jove,dolç i amb un punt d'agulla. Ben fresquet entra bé,tot i no ser un ví especialment bó...bé la veritat és que amb lo poc que m'agrada el ví,i el poc que hi entenc,la meva opinió al respecte no te gaire rellevancia jeje...Peró mireu quina etiqueta tan mona!

UN JOC

2008-11-30T16:45:00.000+01:00

...ES DE TELEPATÍA: EN QUÉ ESTA PENSANT AQUEST NOI?

Jejejeje,ara de debó: CLICKEU L'ENLLAç QUE SURT SOTA EL DIBUIX

http://www.portalmix.com/misterios/juegos/telepatia/

TAL DIA COM AVUI...

2008-11-28T16:30:00.000+01:00

,de l'any 1881va néixer a Viena (Austria),STEFAN ZWEIG,el gran escriptor autor d'obres com "Carta a una desconeguda" ,"Leporella" o una magnífica biografía de la reina Maria Antonieta,entre altres ,on també trobem poesia,assaig i teatre.

*Wikienllaç per més info:

http://es.wikipedia.org/wiki/Stefan_Zweig

"MEMENTO MORI"

2008-11-27T19:58:00.000+01:00

El pas del temps sempre comporta una modificació en els costums. Coses que en una época resulten luxes inaccessibles per a gairebé tothom,com ho va ser la fotografía en el seu moment,després esdevenen pràctiques d'ús comú,fent que certes costums perdin sentit...o potser no?
A mitjans del segle dinou,la presa d'un daguerrotip podia suposar a qui la sol.licitava,gastar-s'hi facilment el sou d'una setmana. Posteriorment,la fotografía va evol.lucionar,peró va seguir sent bastant cara i dificultosa tècnicament. La consequència d'aixó era que la majoría d'essers humans no eren fotografiats al llarg de la seva vida, i els afortunats que s'ho podíen permetre,reservaven aquesta pràctica per a moments de moltíssima rellevancia.

En aquest context sorgí la fotografia post-mortem.

Després de la mort ,la familia es trobaba cara a cara amb la inevitable desaparició del ésser estimat i només el fet de registrar la seva imatge a través d'un procés foto-quimic els permetía conservar un últim record material del seu aspecte.

Molt poc frequents al principi,el nombre d'imatges post mortem es va multiplicar exponencialment a mida que la fotografía abandonava el seu primigèni caràcter de curiositat científica. L'augment de la demanda d'aquest servei en va fer pujar molt el preu,peró tot i així ,en molts paisos,estava molt mal vist que la familia del mort no encarregués una d'aquestes fotografíes,fins al punt que es veia com una obligació social. A més,la decisió s'havía de prendre el mes ràpid possible,abans de l'enterrament.

Tal fou la difusió del fenòmen,que molts fotògrafs es dedicàven únicament a fer aquest tipus de treballs,i s'organitzaven exposicions reservades a aquesta disciplina. Amb l'àuge que experimentà el fenomen de l'espiritisme al segle dinou,la fotografía de difunts buscava ,de vegades,captar quelcom més mitjançant el nou mecanisme de la fotografia: L'abandó de l'anima del cos,i fenomens per l'estil,molt del gust de caballers i dames del cercle de Sir Arthur Conan Doyle,moguts per la curiositat sobre l'esperitisme.

La tècnica més habitual era retratar els morts com si dormissin,cosa que otorgava a l'imatge naturalitat i el simbol.lisme del "descans etern",peró també va esdevenir comú disposar els cadàvers de tal manera que simulessin seguir vius,i estar realitzant alguna activitat quotidiana. Els mateixos fotografs s'encarregaven de preparar el cos i de la seva perícia en depenía que el resultat pogués quedar bell o patètic.

La cara s'enfatitzava molt en alguns casos,centrant l'atenció en el difunt i defugint l'ornamentació mentre que de vegades,s'escenificava tot un decorat inspirat en el teatre o la pintura,i s'afegien símbols,com flors,rellotges( marcant l'hora de la mort), referències a la professió del retratat ,etc...

La fí d'aquesta pràctica va arribar a mitjans del s.XX,amb la popularització de les càmeres de fotos i video domèstiques ,que permetrien captar la gent al llarg de la seva vida,quotidianament. Son aquestes,imatges amb menys encant,pero més amables per a la majoría de la gent.

Tot i així,la fotografia P.M es continúa practicant si el finat és algú rellevant; en aquest cas està socialment acceptada,i la podem veure reproduïda als diaris,etc...No passa el mateix a nivell particular,on ,per alguna raó,es considera quelcom morbós i fora de lloc.

Jo,personalment,considero que una cosa no treu l'altra: Podem comptar amb vídeos,centenars de fotografíes,peró,aquest últim moment abans d'acomiadarnos,el "Memento Mori" mereix ser atesorat com l'aspecte últim de la persona estimada,la mort,com a part de la seva vida.

2008-11-27T18:58:00.000+01:00

L'AMPOLLA ÉS MIG BUïDA. SEM-PRE! LA METÀFORA ES AQUESTA: Si l'ampolla és d'un litre(per exemple)i i només en conté mig,és incorrecte pensar que és mig plena,doncs la seva capacitat és d'un litre,fou concebuda per a contenir més liquid del que finalment conté.

Ara recordeu que no parlo d'ampolles...

2008-11-27T18:41:00.000+01:00

<--- SOC AQUI...

PERÒ M'AGRADARIA SER AQUI.

----->

UNIVERS DAVID LYNCH (III): La música.

2008-11-22T19:04:00.000+01:00

So pervers,pop verinós,rock fosc,blues industrial,melodía vintage i l'inconfonible(i imprescindible) toc Badalamenti. Aquestos son els principals ingredients utilitzats pel cineasta per ambientar sonorament els seus films.

El cinema de David Lynch està associat a sons generadors d'una determinada posada en escena d'allò que no és normal,y els fons musicals,preciosos i rars,que porta proporcionant-li ANGELO BADALAMENTI en un cas de simbiòsi artística absoluta en son una mostra.

El cinema de Lynch ha aconseguit quelcom molt dificil: homogenitzar els conceptes essencials de confrontació i suport entre imatge i so i crear,al mateix temps,una nova i fructífera rel.lació entre ambdós elements.

Segons les seves pròpies paraules:

"Sempre he concebut les pel.lícules com una unió entre imatge i so(...)Amb la música i el so vull,bàsicament,crear atmòsferes,un sentiment concret en cada escún dels llocs on l'acció es desenvolupa(...)Crec que la música és el mitjà més abstracte i el més poderós.

M'agraden els efectes musicals que assocíen música i so"

Amb Lynch,el concepte de DISSENY DE SO agafa trets d'autoría total.

Abans hi havía l'enginyer de so,el montador de so,el boom operator...ara hi segueixen sent,peró la figura de qui dissenya el paisatge sonor d'un film,al menys en un determinat tipus de cinema,agafa una rellevancia especial;Aixó explica que Lynch sigui qui s'en responsabilitzi,fins al punt d'arribar a crear,el 1997,l'ASYMETRICAL STUDIO,el seu propi estudi de gravació.
L'estudi en questió,es troba a la seva casa de Hollywood,on roda pel.lícules,pinta quadres,dissenya el so dels seus particulars spots publicitaris,crea animacions Flash per ordinador i realitza series nocturnes per internet.Allà és on atrapa,cohesiona i filtra fins a convertir els seus referents musicals i sonors en quelcom plenament Lynchià;i aquest és una de les seves fites més importants: haver aconseguit el seu pròpi adjectiu,extrapolable a qualsevol imatge,situació ,cosa,ambient,música,etc que ens recordi l'univers de Lynch.

Situem cada estel al seu lloc en aquesta constel.lació musical,breument:

BARRY ADAMSON: El baixista de MAGAZINE i dels BAD SEEDS de Nick Cave té diversos discos plantejats com bandes sonores per a films inexistents i és amb Lynch amb qui ha aconseguit els seus millors treballs filmics.
MICHAEL J. ANDERSON: Afectat d'acondroplàstia(enanisme),fixa amb la seva presència algunes de les imatges paranòiques més recurrents en la obra de Lynch. El seu cos anòmal s'incrusta en malsons tan representatius com l'escena de l'habitació vermella de "Twin peaks"i,junt amb Lynch i Badalamenti van crear el 1992 una estranya aliança musical: THOUGHT GANG.
ANGELO BADALAMENTI: Porten més de 2 dècades col.laborant,i es fà molt difícil imaginar la trajectòria de l'un sense l'altre. De fet Lynch assegura que:

"La meva rel.lació amb Badalamenti no pot acabar mai"

CHRIS ISAAK: Ningú com ell va redefinir,la segona meitat dels anys 80 l'innocència perversa i la melancolía del pop- rock pretèrit,arribant al seu punt més àlgid a "CORAZON SALVAJE".

Que soni "Wicked game"!

ROY ORBISON: Té més pes especific per Lynch que Elvis Presley en l'imaginari clàssic del pop i reock dels anys 50 i 60. El cineasta s'identifica més amb les fosques tragèdies del cantant de Vernon que amb els himnes rebels del de Tupelo. Les cançons "In Dreams" i "Crying" actúen com a dispositius emocionals en un univers caòtic i degradat.

BOBBY VINTON: Interpret de la cançó "Blue Velvet",composta l'any 1951,que dona títol a la pel.lícula homónima de Lynch,i que de fet va ser el gèrmen inspirador de la mateixa.

JULEE CRUISE: Lynch volía una veu angelical i va trobar quelcom més important: Una veu que,entre 1986 i 1993 va canalitzar les fixacions musicals d'un realitzador obsessionat en redecorar el seu passat i injectar-li verí i perversió a la lounge music,el pop setinat i les melodies vintage.
Lynch i Badalamenti van produïr i compondre dos discos de Julee: "Floating into The night" i
"The voice of Love".

Altres bandes i solistes que han col.laborat amb ell són: DAVID BOWIE,THE FEELIES,KEN IKEDA,PIXIES,REBEKAH DEL RIO...

Lynch també s'ha vist influenciat pel cinema musical,o per la musica mediaval,com la

composta per HILDEGARD VON BINGEN,abadesa,teóloga,escriptora i compositora alemanya del segle XI,i va produïr i instrumentar un disc inspirat en l'obra de Hildegard, anomenat "Lux Vivens".

Altres incursions de Lynch en la música son "blue Bob" de 2001,akelarre de blues industrial i la "Industrial Symphony",que uneix musica i posada en escena.

Com aixó s'està allargant massa (i tinc por que una entrada amb tant de video sigui dificil d'obrir) acabo el post amb una curiositat : L'amic David cantant. A que no ho fa tant malament?

MES LLEIG QUE PEGAR UN PARE: Disparar-li!!!

2008-11-21T21:38:00.001+01:00

Brutal,absurd...!Un nen siri de 2 anys mata el seu pare quan aquest li deixa la pistola carregada perqué jugui i l'arma es dispara accidentalment.
Tot aixó en una boda,ja que es veu que els siris tenen la preciosa( ¬¬) tradició de disparar a l'aire quan els volen expressar joia incontenible (¬¬)... així que ,qui més qui menys,en aquesta cel.lebració anava armat.
El psicóleg que tracti aquest nen quan sigui gran i sàpiga què va fer es farà d'or! ...o al menys,feina,no n'hi faltarà.

Moooolt fort!

Minuts musicals:LA MADURESA DE POLLY JEAN H.

2008-11-20T20:27:00.000+01:00

La amiga P.J es posseïdora d'una trajectoria envejable,que es troba ara en un moment especialment inspirat: Fosca,victoriana,melancòlica,poètica...i si: Prerrafaelita! Benvinguda al club! ;P

The Mountain

Dear Darkness

White Chalk

TEMPUS FUGIT

2008-11-20T20:16:00.001+01:00

TIC,TAC,tic,TaC,Tic,tAc,tIc,TAc,TiC,tac,tic,tAC,Tic,tac,TIC,TAc,TIC,TAC

tic,tAc,tic,taC,tik,tac,tiC,tac,tic,TAc,tic,Tac,tIC;TAC,tic,taC,tiC,taC,Tic,TAc...

FORA LA MONARQUIA!

2008-11-18T23:30:00.000+01:00

...doncs aixo...

ELS HORARIS

2008-11-18T16:13:00.000+01:00

Avui i demà se celebra a Tarragona el III CONGRES NACIONAL PER LA RACIONALITZACIÓ DELS HORARIS on es plantejarà la necessitat i els avantatges que un canvi en la cultura del treball suposaria per a la societat en general.

Jo,personalment,que valoro el temps i la qualitat de vida més que res,que treballo per viure,i no visc per treballar,espero que s'extreguin formules vàlides perque la concil.liació entre vida personal i laboral sigui possible en tots els gremis,i a tots els nivells,i que aquestes formules es posin en pràctica per bé de tots.

UNIVERS DAVID LYNCH(II): Fotografía i pintura

2008-11-17T18:41:00.000+01:00

Seguim aprofundint en les diverses facetes de David Lynch centrant-nos en aquesta ocasió en el seu treball com a pintor i fotògraf,potser menys conegut per al gran públic,pero molt interessant igualment,i clau per a comprendre el seu imaginari.

El seu treball com a pintor,clarament expressionista,sembla plasmar malsons abortats,el gèrmen de la bogeria,de tot alló que ha estat resclost en la foscor i el secret,que és inenarrable,angoixant,laberintic...

Callo i us ho mostro:

La seva obra fotogràfica és plena de l'iconografia que l'obsessiona i que tan bé ens ha sabut transmetre amb el seu cinema. El fum d'una cigarreta,una orquidia amb un encuadrament descontextualitzador,cortines de vellut vermell,dones fatals i fràgils...Imatges tremendament suggerents i hipnòtiques.

Aqui en teniu un tast. Endinseuvos-hi...

Aquestes i d'altres fotografies fetes per Lynch estan sent exposades a la EPSON KUNSTBERTRIEB de Düsseldorf.

ELS LLUMS DE NADAL

2008-11-17T17:58:00.000+01:00

Son per tot arreu,apagades encara,pero penjant sobre els nostres caps,com cadàvers acolorits de Nadals anteriors,com presagi anacrònic d'un Nadal que s'apropa...Hi son des de finals d'octubre,quan encara,aqui al Mediterrani,portem l'estiu a la pell...cada any arriben abans. Poden passar dies sense que te n'adonis,perquè poques vegades alces el cap,contemples,pero ja hi son,i penjaran en alguns casos fins ben entrat l'any vinent,intentant allargar artificialment un esperit nadalenc que ja no hi és. Escurçant l'any un cop més,cada cop més.
Son taaaan tristes...

POEMES DES DEL SEPULCRE.

2008-11-13T22:09:00.000+01:00

Aquesta és la historia de la MUSA per exelència dels pintors PRERRAFAELITES: Elizabeth Eleanor Siddal,que va captivar a Dante Gabriel Rosseti i va fer de model per alguns dels seus quadres,així com per altres membres de la germandat.

Lizzie era una noia d'extraordinaria bellesa i temperament melancòlic que va simbolitzar l'IDEAL per a Rosseti,que la venerava d'una manera platònica,espiritual, que el portava a desfogar els seus impulsos sensuals en altres dones mentre ella llanguía intentant pintar,escrivint poesíes notables i lluitant amb les seves tempestuoses emocions.

Com que l'intensitat està del tot renyida amb la duració de les coses,Lizzie,de salut delicada empitjorada entre altres coses per les sessions en que posava submergida en aigua freda per l'Ophelia de J. E.Millais,i per la desgràcia de donar a llum un fill que nasqué mort ,va començar a pendre làudano fins que una sobredossis,encara no se sap del cert si intencionada,la va matar el1862,als 29 anys.

Peró la mort d'Elisabeth no va fer més que inflamar a Dante i contribuir a que aquest la ideal.litzés encara més i la elevés al més alt dels altars,com només els temperaments romantics sabien fer-ho.

En un gest plé de simbolisme,Dante,va oferir a Lizzie un sacrifici final,una ofrena d'alló material que ell més valorava: La seva llibreta verda,els manuscrits dels seus poemes,que va colocar entreles seves blanques galtes i els seus vermells cabells.

Els manuscrits van ser enterrats amb ella,al cementiri de Highgate.

La historia no acaba aquí ,peró,ja que no gaire temps després,Rosseti es va començar a empenedir d'haver renunciat a tota la seva producció poètica havent-la enterrat amb la seva estimada,així que va començar a enviar cartes a qui creia que pogués posseïr alguna còpia d'algún d'aquells poemes,amb uns resultats bastant decebedors.

Al final,davant l'estupor dels seus amics,Dante Gabriel prengué la pragmàtica decisió d' irrompre a la tomba d'Elisabeth per tal de recuperar els seus poemes,i tot i que va procurar procedir discreta i ràpidament,aquest s'ha convertit en un dels successos més famosos de la història de la literatura.

No sempre els meus admirats prerrafaelites estàven a l'alçada de les circumstàncies...

UNIVERS DAVID LYNCH (I): Biografía

2008-11-13T17:17:00.000+01:00

David Lynch(Missoula,Montana,20 de gener de 1946) és un dels meus directors de cinema favorits,peró la paraula "director" al meu entendre li queda bastant petita: Es un ARTISTA total,genial,que a més de magnifiques pel.licules i curtmetratges,ha cultivat altres disciplines,com la pintura , la fotografia,els anuncis i el cultiu de café ecològic!

Properament dedicaré el temps que es mereix a una entrada en aquest blog que versi sobre el seu cinema,però avui descobrirem la cara menys coneguda del mestre...

En David va tenir una infància tremendament plàcida en un poblet pintoresc de Montana,rodejat de magnifics paratges naturals pero amb la mancança d'amics de la seva edat.

El pare de David era científic i treballava per al servei forestal( Departament d'agricultura) i la seva mare exercía de mestra a domicili.

Degut a la feina del pare,que s'havía de traslladar sovint,els Lynch s'en van anar a viure a Virgínia l'any 1961. Alló va suposar un canvi radical d'escenari,ja que ara vivíen en una gran ciutat,molt diferent del poblet de Montana.

Segons el director:

"En una ciutat gran em vaig adonar de que hi havía molta por. Venint del Nord-Est, aixó em va colpejar com un tren".

"Crec que era un nen completament normal(...)és clar que a tots ens agrada pensar que som diferents i únics...Segons els meus records,vaig tenir una infancia feliç,sense massa problemes.Pero els nens tenen els sentits particularment alerta i el món els envía una catarata d'informació i sensacions...perceben les coses de manera molt intensa,i la imaginació pot ajudar a amplificar els detalls més ínfims.Engrandit per l'imaginació d'un nen,un petit esdeveniment pot convertir-se en la més bella o en la més horrible de les històries.Quan era petit aixó podía ser formidable,pero inquietant i angoixant de vegades..."

"Per exemple: Entrar en una casa i,sense buscar res en particular,sense imaginar res,percebre que hi ha quelcom d'estrany.Com un núvol malvat que sura a l'aire i t'indica,de manera confosa que alguna cosa no va bé. Hi ha gent adulta,tot sembla normal,peró sents que hi ha quelcom amagat,un malestar subterrani que els que viuen en aquesta casa no volen que els de fora vegin...A casa meva tot era molt tranquil,molt normal.Els meus pares mai es van barallar,fins a tal punt que a vegades m'hagués agradat que haguessin discutit una mica,que hi hagués a casa una mica més de moviment.Pero mai va passar res. La nostra llar era un lloc sólid,estable,tranquil.litzador. Potser quan un es veu envoltat d'una tranquil.litat i estabilitat tan grans,un es veu més inclinat a sortir de sí mateix,mentre que algú que hagi crescut rodejat d'inseguretat tendirà a buscar l'estabilitat,la normalitat,no s'arriscarà tant. Vist així,crec que vaig tenir sort.

"Quan era un adolescent procurava divertirme les 24 hores.No vaig començar a pensar fins que en vaig fer 20 o 21.Feia coses estúpides i comuns(...)Al pis de dalt no hi va passar gaire res fins que vaig tenir 19 anys. La mare es va negar a donarme llibres per acolorir quan era un vailet. Probablement aixó m'hagi salvat perqué,si ho penses,el que fa un llibre per acolorir és aniquil.lar completament la creativitat."

Així fins que va fer 19 anys,o sigui,

l'edat en que va començar la seva anada i vinguda per escoles d'Art,que no trigava en abandonar. L'any 1965,peró,va ingressar a la Pennsylvannia Academy of Fine Arts(PAFA),de Philadelphia. "Era una época magnífica per ser a l'escola" assegura "les escoles tenen onades,i jo vaig ser allà en un temps molt enriquidor.Hi havía tanta gent bona...i alló va ser el principi de tot: S'em van aclarir les cosas en quant a pintura ,i el meu estil va trobar el seu camí."

"La casa a la qual em vaig traslladar quedava davant la morgue,al costat del POP´s Dinner.La zona tenia un ambient grandiós:fàbriques,fum,autopistes,dinners,personatges d'alló més estranys,les nits més fosques".

"Jo vivía entre El carrer 13 i Wood. Un lloc molt industrial. a les 5:00 de la tarda ja no veies ningú al carrer. de fet nIngú vivia allí. Aixó m'agradava molt. Era bonic,si ho veies de la manera correcta"

Entre les seves obres de l'època trobem una compexa i entretinguda taula de billar i una sèrie de "dones mecàniques" (dones que es convertíen en màquines d'escriure)

Allà és on va descobrir la seva veritable vocació.Va gaudir molt aquesta etapa,acompanyat d'altre gent amb inquietuds artístiques. La seva inclinació per la pintura es va manifestar.

L'any 1965, David Lynch i el seu amic Jack FiscK van viatjar a Europa per estudiar amb el pintor expressionista Osckar Kokoschka a Salzsburg,Austria. Després viatjaren a París i a Atenes,peró només s'hi van estar 15 dies.

"No em va agradar Europa" declara"recordo que només feia que pensar que era allà per pintar ,peró no trobava la mena d'inspiració que buscava...hi havía anat amb la intenció d'estar-m'hi 3 anys,peró només m'hi vaig quedar 15 dies!"

"Recordo estar estirat en un soterrani a Atenes amb llangardaixos pujant paret amunt i no poder parar de pensar que estava a 7000 milles de Mc Donalds".

Ja de tornada als EEUU,va aconseguir (i perdre ràpidament) diverses feines: en una cigarrería,en una botiga d'Art,en una oficina d'enginyería i en una marquería,l'amo de la qual s'anomenava,apropiadament,Michelangelo.

" Cada cop que em feien fora em feien feliç,perqué aixo em portava a nous llocs,noves experiències" recorda.

David Lynch s'ha casat 2 cops i té 2 fills: Una noia amb la seva primera dona,i un noi amb la segona.

La seva filla Jennifer,per cert,ha debutat fa poc com a directora amb "SURVEILLANCE" i la seva òpera prima ha estat molt ben acollida per la crítica a Sitges,on va aconseguir el premi a la millor pel.licula.

Sembla doncs,que la noia promet,tot i que el seu pare li ha posat el llistó molt,molt alt.

BOOKCROSSING

2008-11-10T17:11:00.000+01:00

M'hagués agradat tant que hagués funcionat...

Alliberar llibres que ja has llegit,o que tens repetits,i trobar-ne de nous en una taula d'un cafè,en una cabina,en una estació...quina ilusió llegir-los pensant que porten un llarg viatge a les espatlles (o millor dit al llom jejeje),i imaginar-se per quines mans han passat,en quines circumstàncies i què han significat per cada persona que els ha trobat i llegit...

Pero la meva experiència com bookcrosser no ha estat,ni de lluny,tant edificant.

Vaig entrar a la web de BOOKCROSSING SPAIN i,després de registrar-me,vaig fer la fitxa del primer llibre que pensava alliberar l'endemà,indicant on el deixaría i a quina hora a més del títol,l'argument,etc.

Em vaig imprimir unes quantes etiquetes oficials de BOOKCROSSING que diferencien un llibre lliure d'un que algú s'ha deixat per error,i vaig triar un llibre dels que tenim repetits el meu xicot i jo,que és el que té aixó de l'afinitat literària,que quan vam anar a viure junts i vam ajuntar les nostres biblioteques no van ser pocs els titols que estaven duplicats...

Li vaig enganxar l'etiqueta,tota contenta d'entrar a formar part d'un moviment tan xulo i l'endemà,tota solemne vaig alliberar el llibre allà on havia anunciat que ho faria: un fotomatón de l'estació d'autobusos de Tarragona.

Al sortir de la feina vaig anar a veure si el llibre encara hi era: L'havien agafat!!

...Pero ja no n'he tornat a saber res. Se suposa que a través de la web pots fer el seguiment del "teu" llibre: saber on para,si agrada o no...Pero el fet és que no el va agafar un bookcrosser sinó que segurament una de les senyores que s'encarreguen de la neteja de l'estacío el va llançar a la brossa sense miraments. Un trist final.

Tot i així,jo vaig insistir,il.lusionada encara,reàcia a creure que una filosofía tan ben pensada fes aigües,així que vaig triar un altre exemplar de la col.lecció dels repes i vaig alliberar-lo l'endemà a l'interior d'una escultura de forma esfèrica i acabat rovellat d'una plaça de Tarragona.
Doncs s'hi va estar dies. Molts dies. I ningú l'agafava.
Al quart día,va ploure( i mira que aquí plou poc)i el pobre llibre va quedar en un estat lamentable. A la web et donàven el consell de posar-lo en una bossa de plàstic si l'alliberaves a l'aire lliure,pero a mi em va semblar que quedava lleig,que lo maco era que qui el trobés l'intuís de lluny primer,per després acostar-se i descobrir amb alegria que efectivament alló era el que li havía semblat: un llibre de bookcrossing que es podía endur i disfrutar abans d'alliberar-lo de nou. Si el que veus de lluny és una bossa de supermercat,la cosa canvia,i molt,diria jo...

Així que el meu segon llibre va quedar bufat per la humitat mig amagat dins l'escultura abans els serveis de neteja municipal el traiessin d'allà.

En quant als llibres que jo he trobat,que aquesta és l'altra cara de la moneda,us puc dir que RES DE RES,nothing,niente,rien... A la província de Tarragona,amics lectors,no hi ha cultura de BOOKCROSSING. Vaig entrar a la web per veure qué podía "pescar" i em vaig trobar de morros amb la realitat: S'alliberen poquissims llibres,per tant la probabilitat de trobar-ne algun és minima.
Aixó no és altra cosa que un indicador del dèbil pols que manté la provincia de Tarragona a la UCI intel.lectual i cultural.
La gent pot estar dies veient un llibre al mateix lloc,amb una etiqueta que posa que l'agafis,que és per aixó,i ni tocar-lo,no fos cas que els encomanés alguna cosa... "Uy qué é' etto? Ah,como se llamaba? Libro,no? que ajco,colega,no lo toque...si entoavía fuera una revista de tunning o un CD de Andy&Lucaj..."

En fi... ¬¬'

SHAKE IT!

2008-11-08T21:13:00.000+01:00

Ha estat una setmana llarga i feixuga. Decideixo doncs,fer ús d'un estri que fa poc que posseeixo i que encara no domino del tot: La coctelera.

M'agraden els còctels pel que tenen de joc i d'alquimia,per la seva estètica i multiples possibilitats,que algú que no sap apreciar els vins i que està una mica avorrida de la cervesa com jo,valora molt.

Així doncs,prepararé uns GRASSHOPPER per encetar la nit...

Ingredients: *Crema de menta (pippermint)

*Crema de licor de xocolata blanca.

*Nata líquida

Preparació: Tan fàcil com barrejar un terç de cada ingredient en una coctelera amb gel i sevir en copa tipus martini decorat amb cacao en pols i unes fulles de menta.

SUBLIMmmm...

El GRASSHOPPER sempre m'evoca aquesta cançó: Summertime. I Summertime em fa pensar en un llibre: "BONJOUR TRISTESSE" de Françoise Sagan.,que em fa pensar en la costa Blava...vaig a omplir de nou la copa...

"BENEATH THE ROSE"

2008-11-08T18:35:00.000+01:00

Un dels millors video-clips que he vist darrerament. Molt poètic i delicat... Em posa tendre jeje :P

Aquest Micah P. Hinson és un gran cantautor (no confondre amb el MIKA que canta com si li haguessin tallat els "dallonses".)

2008-11-07T19:44:00.000+01:00

DE FORA VINGUEREN QUE DE CASA ENS TRAGUEREN.

JA N´HI HA PROU!!

COM UNA ESTRANGERA AL MEU PROPI PAIS...

2008-11-06T19:03:00.000+01:00

LA COSA ESTÀ FA-TAL.

*Es busquen catalans per a procedir a enmagatzemar apropiadament el seu ADN davant la seva inevitable i propera extinció,i recluir-los posteriorment en reserves on no molestin als "nouvinguts" amb el seu FET DIFERENCIAL.

*Que torni "HEROIS QUOTIDIANS"! Empar Moliner: Enhorabona per dir unes veritats com punys que ningú s'atreveix a dir! Es per aixó,que et van retirar el programa?

CATALUNYA: NO ET RECONEC!

AaAaaaaarrrgghhhhh!!!!

2008-11-05T16:45:00.000+01:00

TINC EL CONTRARI DEL SÍNDROME D'STHENDAL!!!

...i probablement acabarà amb mí.

Wikienllaç:

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Stendhal

AMÈRICA DIRÀ !

2008-11-04T17:06:00.000+01:00

Avui se celebren els comicis als EUA i a mi m'és exactament igual si guanya l'un o l'altre.

Queda molt maco posicionar-se automaticament a favor del senyor Barack HUSSEIN Obama,pero a mí em sembla tan mala opció com el senyor McCain,amb la diferència de que encara que guanyi Obama,després se les veurà crues per poder desenvolupar aquestes politiques tan progressistes que ens ha estat "venent" i per les quals els EUA no estàn en absolut preparats.

Hem estat anys veient com en Bush era blanc fàcil de les critiques de programes d'humor,tertulies,etc. Sobra dir que eren critiques basades en la realitat,però no deixa d'extranyarme que la gent que en teoria fà més bandera de la llibertat i la democràcia,oblidi que Bush va ser triat democràticament (al menys tan democràticament com qualsevol altre president dels EUA) i que era el que el poble volía. Amèrica es mereixia Bush,igual que ara es mereixerà el que surti,sigui qui sigui. Igual que França es mereix Sarkozy,Itàlia Berlusconi o Espanya Zapatero i la Monarquia.Ens agradi o no.

La democràcia és el que té,que es fà el que vol la majoría!

S'ha de ser molt il.lús per pensar que triar un o altre candidat suposarà canvis de pès...L'un és un fatxa dels de tota la vida amb un perfil mediocre i l'altre un il.luminat que es té molt cregut que és el proper Kennedy.

Ah! oblidaba que hi ha gent que creu que hauría de guanyar el sr.Hussein Obama(perqué s'amaga tantissim,el seu primer cognom?curiós!) perqué seria tope guai que un negre fos president i jo dic: No se suposa que hem de mirar més enllà del color de la pell? No ens hauría de ser igual,aixó?

Reitero: Els estats units es mereixen qualsevol d'aquests dos elements com a president. La difèrencia serà imperceptible... si no, temps al temps,my friends..

Això sí,sempre ens quedarà l'Amèrica de Hopper com a refugi,i crec que amb aixó n'hi ha prou...

Cliqueu a l'enllaç per coneixer la biografia de l'artista:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Hopper

i aquest per veure'n més obres:

http://pintura.aut.org/SearchAutor?Autnum=11175

per últim,una recomanació: Visiteu si us és possible l'exposició Modernidad Americana que hi ha a la fundació Miró de Barcelona,patrocinada pel BBVA amb obres provinents de la Corcoran Gallery of Art de Washington. Molt interessant!

Fins el 25 de Gener.

http://fundaciomiro-bcn.org/exposicio.php?idioma=6&exposicio=1189&titulo=Modernidad%20americana.%20Obras%20de%20la%20Corcoran%20Gallery%20of%20Art

ENJOY!

ALOE VERA: Una planta màgica.

2008-10-29T16:43:00.000+01:00

Tinc la sort de gaudir de diversos exemplars ufanosos d'aquesta planta meravellosa a la meva terrassa,i cada cop li descobreixo més utilitats i virtuts,així que no he pogut estarme'n de mencionar-la aqui,en un moment una mica"Txumarialfaresc".

El simple fet de tallar una fulla i escampar la valuosa gelatina que conté sobre la pell és un gest que ha esdevingut quotidià per mí,i puc dir que he notat el canvi desde que la utilitzo a banda de les cremes "normals".
Es tensora,refrescant,hidratant,descongestionant,cicatritzant,antiarrugues,nutritiva,regenerant,calmant...
A més,arregla gairebé qualsevol problema capil.lar. Una prova de la seva eficàcia és el fet de que s'utilitzi per ajudar a recuperar el cabell a persones que l'han perdut degut a tractaments de quimioteràpia.
També resulta molt útil com protector estomacal, i per alleugir diversos problemes digestius,així com la úlcera.

Segons com la preparem,pot prevenir o sol.ucionar un munt de dolències i problemes de salut i estètics.

Si teniu Aloes a casa,no els tingueu només com a planta decorativa! Utilitzeu-lo,aixo si,seguint aquest procediment:

S'han de tallar fulles en plantes madures (de 3 a 5 anys) perqué continguin els principis actius que busquem en elles.
Triarem una de les fulles exteriors de la part de baix,i farem un tall net.
Si tenim previst collir una fulla,és millor no regar la planta els 2 o tres dies abans de la recol.lecció.
No tallar més del 10% de la planta per no debilitar-la.
Les fulles no processades s'han d'utilitzar apidament perqué si no s'oxiden i perden propietats.

Podem utilitzar la polpa,el suc o la pols,entre d'altres preparacions que s'hauran d'adaptar a la via d'administració del preparat.

Cliqueu al link per mes info.

http://www.aloe-vera.es/index.php

SALUT!!

LA ROBA QUE SORGÍ DEL SOMNI

2008-10-27T17:48:00.000+01:00

Descobreixo una dissenyadora que fa roba que m'agradaría portar: Com treta d'un somni prerrafaelita,pero perfectament adaptada als nostres temps.

Es nota d'una hora lluny quin és el seu imaginari,quines son les seves fonts d'inspiració: POE,BOUDELAIRE,RIMBAUD,TIM BURTON,DAVID LYNCH,THE CURE,RADIOHEAD,i com no,la G.P.

Mariem Cañizares comença com ilustradora pero necessita veure traslladat el seu univers a les 3 dimensions i despres de colaborar amb diversos dissenyadors crea la seva própia col.lecció:INCORDIBUS NOSTRIS, a la qual pertanyen els dissenys que ilustren aquesta entrada.

A veure si algún dia fa una col.lecció per H&M perqué a nosaltres,pobres mortals,ens resulti més fàcil trobar els seus dissenys...

" Une veritable EXPERIENCE."

2008-10-26T12:57:00.000+01:00

...és la que he pogut disfrutar a la Sala Zero de Tarragona amb la banda EXPERIENCE,quelcom no gaire comú per aquestes contrades on poques bandes de qualitat i renom es deixen caure.

Un directe rodó d'aquest abans quartet de Touluse que ara és trio i que definitivament ha sortit guanyant amb el canvi.

Actitud,feedback total amb un public entregat que ha sabut valorar el merit d'una banda que combina molt eficaçment la contundéncia dels instruments amb unes lletres en francés més recitades que cantades,amb aroma lleugerament hip-hop en alguns temes,sempre a la francesa,aixo si,molt arty.

Aquest concert ha estat format gairebé en la seva totalitat per material del seu darrer treball "Nous (en ) sommes encore là" on evolucionen cap a un so més cru i directe,proper a bandes com SHELLAC.

Han demostrat ser una banda molt compenetrada, on cada escún dels 3 components assumeix una igual responsabilitat en l'exit de l'actuació: el bateria i el baixista s'hi van deixar la pell tant com el vocalista/guitarra,que a més pot presumir de no haver desafinat en cap moment tot i mantenir la veu al limit durant tota l'actuació en quant a volum i matissos.

Una menció apart mereixen els teloners VITRUVI,que ni per estil ni per qualitats mereixien telonejar EXPERIENCE.

Correctes,pero avorrits i carrinclons,aquesta banda que encara no ha tret cap disc al mercat estava totalment fora de lloc i va fer que l'espera per veure els francesos es fes realment llarga. Una millor elecció dels teloners per part dels organitzadors del festival IN-SOMNI hagués fet que la vetllada fos perfecta.

JUA,JUA,JUA!!!...puto Manu Chaaaao!! jejeje!

2008-10-25T00:12:00.000+02:00

Manu Chao,Amparanoia,Chambao i la mare que els va matricular a tots,coi de cretins!
MUCHACHADA NUI "rules"!

LA POESIA DE MICHAEL HOUELLEBECQ.

2008-10-24T16:48:00.000+02:00

Tot i ser conegut per aqui pels seus éxits en novela:AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA,LA POSSIBILITAT D'UNA ILLA,LES PARTÍCULES ELEMENTALS o PLATAFORMA,aquest francés és també un poeta magnífic;fidel al que només ell és capaç de dir en les seves noveles,quan escriu poesia es depura,s'intensifica i ens ofereix imatges de gran veritat amb un estil cru,precís,politicament incorrecte i molt,molt,modern.

Sota l'encertat títol de "Supervivencia",trobem un extens i variat recull de poemes anteriors a les seves noveles provinent dels poemaris "Seguir viu","El sentit del combat" i "La recerca de la felicitat",on furga en la futilitat de les nostres vides,en el buit,en l'inexorable pas del temps...

Imprescindible l'edició bilingüe on podem copsar la lirica original en francés,i apreciar millor la metrica,tot i que la traducció es altament fidel.

També he pogut llegir "Renaixement",més breu,i que a mi,personalment,m'ha agradat força menys,i on sembla que encara no había acabat de trobar la seva veu.

Tornant a "Supervivència",cal destacar el próleg,o més ben dit els pròlegs,plens de consells per aquells qui vulguin dedicarse a la poesía,pero aplicables a qualsevol persona minimament sensible i intel.ligent.

Sap de qué parla:

(...) El poeta es un parasito sagrado(...)

(...) Trabajar continuamente en vuestras obsesiones acabará convirtiendoos en una piltrafa patética,minada por la angustia o devastada por la apatía.Pero no hay otro camino.Debéis alcanzar el punto sin retorno.Romper el circulo.Y producir algunos poemas antes de estrellaros contra el suelo.(...)

(...)La sociedad en que vivís tiene como fin destruiros.(...)

Toda sociedad tiene sus puntos debiles,sus heridas. Meted el dedo en la llaga y apretad bien fuerte.

Profundizad en los temas de los que nadie quiere oír hablar.El envés del decorado(...)Sed abyectos,sereis auténticos.

(...)Vosotros estáis de parte de la infelicidad.Sois el lado oscuro.

Vuestra misión mas primordial es profundizar hacia lo Verdadero.

Determinad la inocencia, y la culpabilidad.Primero en vosotros mismos,lo que os proporcionará una guia.Pero también en los demás.

(...)no os dejéis liar por la tolerancia(...) debéis odiar la libertad con todas vuestras fuerzas.

(...)No podeis amar la verdad y al mundo.Pero vosotros ya elegísteis.Ahora el problema consiste en ser fieles a esa elección.Os invito a conservar el ánimo.No porque podais esperar algo. Al contrario,sabed que estais muy solos.La mayoria de la gente se reconcilia con la vida,o bien se muere.Vosotros sois suicidas vivientes.

A medida que os aproximais a la verdad,vuestra soledad aumenta.

El edificio és espléndido,pero está desierto.caminais por salas vacias,que os devuelven el eco de vuestros pasos.La atmósfera es limpida e inmutable,los objetos parecen esculpidos en piedra.A veces os poneis a llorar,tan cruel resulta la nitidez de la visión.Os gustaría volver atrás,a la bruma del desconocimiento,pero en el fondo sabéis que ya es demasiado tarde.

Por lo general ireis dando bandazos entre la amargura y la angustia.En ambos casos el alcohol os ayudará.Lo esencial és obtener aquellos momentos de remisión que os permitan realizar vuestra obra. Serán breves;esforzaos por asiros a ellos.

Seguid,no temais.Lo peor ha pasado.Por supuesto que la vida aún os desgarrará,pero por vuestra parte,ya no tenéis demasiado que ver con ella.Recordad que,basicamente,ya estáis muertos.

No temáis a la felicidad:no existe

Ahora estais cara a cara con la eternidad.

El polifacétic Michel,ens té preparat el seu debut com a cineasta adaptant "Plataforma",una de les seves millors noveles.

Esperarem encuriosits i esperançats. Bé,esperançats,més aviat no...

Prerrafaelisme: No només pintura!

2008-10-20T18:21:00.000+02:00

Quan finalment,vaig tenir davant meu l'Ofèlia de John Everett Millais a la Tate Gallery,vaig experimentar un episodi remarcable de síndrome d'Sthendal i les llàgrimes van brollar silencioses però imparables dels meus ulls que finalment tenien al davant aquesta obra icònica i tan significativa per mí. I el temps es va parar; i em vaig perdre en aquest quadre; i encara no n'he sortit.

Fins i tot he arribat a ampliar,subjectiva i arbritàriament els limits d'influencia de la Germandat
,atribuïnt l'adjectiu PRERRAFAELITA a coses,música,llocs,roba,películes,llibres...

Algun exemple? Ok:

L'Obra de l'escriptora Espido Freire és Prerrafaelita.
La música de Rufus Wainwright també ho és.
Un ram de peònies rosa pàlid combinades amb heura és plenament Prerrafaelita...així com la pel.lícula "Fotografiando Hadas"...

Prerrafaelita és alló sublim,estretament vinculat al Romanticisme,decadent,màgic,oniric,tràgic,Ideal,obscur...Ho traeixo,intentant descriure-ho!

Així com els Red House Painters van crear una germandat amb un ideari que entre d'altres coses pregonava que l'art servís de refugi per fugir de la lletjor,de la vulgaritat,de la falta de poesía del mon real,jo,avui que és dilluns,un dilluns sòrdid i vulgar, necessitava combatre'l amb una mica de Prerrafaelisme...I demà serà un altre dia.

Per fí m'estreno com blogger!

2008-10-20T00:20:00.000+02:00

"VAPORS DE TREMENTINA" és un espai personal,que espero esdevingui ric i variat,i on es veuràn reflectides les meves opinions ,gustos,passions... peró he acabat tardissim de configurar-lo,així que el meu primer post es per dir que em moro de son i que demà matino.

Ens veiem per aquí...