...no haver dedicat encara una entrada a Fernando Pessoa en aquest blog.Pretenc sol.lucionar l'error comentant-vos,amics de LA TREMENTINA,que si més no aquest és un autor que mereix que cada pàgina de la seva producció literària sigui llegida amb fruició per aquell qui sàpiga degustar bones lletres,avui vull parar especial esment a un llibre que ha format part essencial en la meva formació intel.lectual i sentimental: "EL LIBRO DEL DESASOSIEGO".
Quan Pessoa va morir l'any 1935 vadeixar rere seu una innumerable quantitat de fragments de prosa poètica,fruit de més de vint anys del treball. Aquests fragments havíen de conformar "EL LIBRO DEL DESASOSIEGO"d'articular però tot i que va deixar someres indicacions sobre com s'havía el llibre,aquestes van resultar de poca ajuda,ja que eren de vegades contradictòries i indicaven que ni el propi autor tenia massa clar en quin ordre havien d'anar.Per aquesta raó ens trobem davant d'un llibre que està viu,que té la grandesa de dotar a cada lector de la llibertat de configurar-lo a mida de la seva pròpia sensibilitat. Per aquest motiu,cada lectura resulta diferent i renovada,com si es tractés d'un oracle de sabiduria.
El cert és que la lectura d'aquest llibre resulta aclaparadora,ja que Pessoa va saber insertar en el corpus de l'obra,un còrpus caòtic format per més de 500 fragments,no només un llibre,sinó milers,gràcies,en part al ús que fà de l'aforisme,fet que li permet transmetre el màxim saber en un minim de paraules,permetent-li abarcar un espectre de temes incomensurablement vast sense perdre el poder d'impacte d'alló que és concret.
"EL LIBRO DEL DESASOSIEGO" no és la novela de la vida de Bernardo Soares; l'esdevenir del dia a día a penes té lloc en aquest llibre inabarcable,ni tampoc és només un diari personal,sinó que és un compendi anàrquic,però precís i coherent de reflexions sobre la vida,la filosofía,la literatura,la soletat,l'art... que acaben conformant un mosaic tremendament ric i perfectament transportable a l'actualitat de l'home postmodern.
Amb cadència poètica i tremendament desconsoladora,però summament persuassiva,el lllibre esclavitza el lector:
El lector s'abandona a l'acte pur de SENTIR,pren conciencia de l'abandó de la conciencia i el pensament,fins al pnt de que únicament el SENTIR se sent.Sentint com pròpies les angoixes existencials de Bernardo Soares ,la seva alienació en vers la vida,jo,com a lectora no deixo de preguntar-me com algú va poder descriure amb paraules tan belles,veritats tan tristes.
NOTA: AQUEST LLIBRE POT ACABAR AMB TÚ SI ETS HIPER-SENSIBLE,O DEPRESSIU. A MÍ EM VA PASSAR. NO EL LLEGIU A L'AUTOBUS,NI AL METRO,PERQUÉ US INCAPACITARÀ PER PORTAR A TERME AQUESTA MASCARADA VÀCUA QUE ANOMENEM VIDA QUOTIDIANA. RESERVEU UN TEMPS I UN ESPAI ADIENT PER PODER APROFUNDIR EN L'AGÒNICA LECTURA D'AQUESTA OBRA MESTRA.
SIGUI COM SIGUI,D'AQUESTA EXPERIENCIA,NO EN SORTIREU VIUS;PERO US FARÀ MÉS FORTS,I MÉS SAVIS.
ESTEU AVISATS.
