29 octubre 2008

ALOE VERA: Una planta màgica.



Tinc la sort de gaudir de diversos exemplars ufanosos d'aquesta planta meravellosa a la meva terrassa,i cada cop li descobreixo més utilitats i virtuts,així que no he pogut estarme'n de mencionar-la aqui,en un moment una mica"Txumarialfaresc".



El simple fet de tallar una fulla i escampar la valuosa gelatina que conté sobre la pell és un gest que ha esdevingut quotidià per mí,i puc dir que he notat el canvi desde que la utilitzo a banda de les cremes "normals".
Es tensora,refrescant,hidratant,descongestionant,cicatritzant,antiarrugues,nutritiva,regenerant,calmant...
A més,arregla gairebé qualsevol problema capil.lar. Una prova de la seva eficàcia és el fet de que s'utilitzi per ajudar a recuperar el cabell a persones que l'han perdut degut a tractaments de quimioteràpia.
També resulta molt útil com protector estomacal, i per alleugir diversos problemes digestius,així com la úlcera.

Segons com la preparem,pot prevenir o sol.ucionar un munt de dolències i problemes de salut i estètics.

Si teniu Aloes a casa,no els tingueu només com a planta decorativa! Utilitzeu-lo,aixo si,seguint aquest procediment:

  • S'han de tallar fulles en plantes madures (de 3 a 5 anys) perqué continguin els principis actius que busquem en elles.
  • Triarem una de les fulles exteriors de la part de baix,i farem un tall net.
  • Si tenim previst collir una fulla,és millor no regar la planta els 2 o tres dies abans de la recol.lecció.
  • No tallar més del 10% de la planta per no debilitar-la.
  • Les fulles no processades s'han d'utilitzar apidament perqué si no s'oxiden i perden propietats.

Podem utilitzar la polpa,el suc o la pols,entre d'altres preparacions que s'hauran d'adaptar a la via d'administració del preparat.

Cliqueu al link per mes info.

http://www.aloe-vera.es/index.php

SALUT!!




27 octubre 2008

LA ROBA QUE SORGÍ DEL SOMNI







Descobreixo una dissenyadora que fa roba que m'agradaría portar: Com treta d'un somni prerrafaelita,pero perfectament adaptada als nostres temps.

Es nota d'una hora lluny quin és el seu imaginari,quines son les seves fonts d'inspiració: POE,BOUDELAIRE,RIMBAUD,TIM BURTON,DAVID LYNCH,THE CURE,RADIOHEAD,i com no,la G.P.

Mariem Cañizares comença com ilustradora pero necessita veure traslladat el seu univers a les 3 dimensions i despres de colaborar amb diversos dissenyadors crea la seva própia col.lecció:INCORDIBUS NOSTRIS, a la qual pertanyen els dissenys que ilustren aquesta entrada.



























A veure si algún dia fa una col.lecció per H&M perqué a nosaltres,pobres mortals,ens resulti més fàcil trobar els seus dissenys...

26 octubre 2008

" Une veritable EXPERIENCE."


...és la que he pogut disfrutar a la Sala Zero de Tarragona amb la banda EXPERIENCE,quelcom no gaire comú per aquestes contrades on poques bandes de qualitat i renom es deixen caure.

Un directe rodó d'aquest abans quartet de Touluse que ara és trio i que definitivament ha sortit guanyant amb el canvi.


Actitud,feedback total amb un public entregat que ha sabut valorar el merit d'una banda que combina molt eficaçment la contundéncia dels instruments amb unes lletres en francés més recitades que cantades,amb aroma lleugerament hip-hop en alguns temes,sempre a la francesa,aixo si,molt arty.


Aquest concert ha estat format gairebé en la seva totalitat per material del seu darrer treball "Nous (en ) sommes encore là" on evolucionen cap a un so més cru i directe,proper a bandes com SHELLAC.









Han demostrat ser una banda molt compenetrada, on cada escún dels 3 components assumeix una igual responsabilitat en l'exit de l'actuació: el bateria i el baixista s'hi van deixar la pell tant com el vocalista/guitarra,que a més pot presumir de no haver desafinat en cap moment tot i mantenir la veu al limit durant tota l'actuació en quant a volum i matissos.


Una menció apart mereixen els teloners VITRUVI,que ni per estil ni per qualitats mereixien telonejar EXPERIENCE.

Correctes,pero avorrits i carrinclons,aquesta banda que encara no ha tret cap disc al mercat estava totalment fora de lloc i va fer que l'espera per veure els francesos es fes realment llarga. Una millor elecció dels teloners per part dels organitzadors del festival IN-SOMNI hagués fet que la vetllada fos perfecta.



video

25 octubre 2008

JUA,JUA,JUA!!!...puto Manu Chaaaao!! jejeje!



Manu Chao,Amparanoia,Chambao i la mare que els va matricular a tots,coi de cretins!
MUCHACHADA NUI "rules"!

24 octubre 2008

LA POESIA DE MICHAEL HOUELLEBECQ.






Tot i ser conegut per aqui pels seus éxits en novela:AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA,LA POSSIBILITAT D'UNA ILLA,LES PARTÍCULES ELEMENTALS o PLATAFORMA,aquest francés és també un poeta magnífic;fidel al que només ell és capaç de dir en les seves noveles,quan escriu poesia es depura,s'intensifica i ens ofereix imatges de gran veritat amb un estil cru,precís,politicament incorrecte i molt,molt,modern.



Sota l'encertat títol de "Supervivencia",trobem un extens i variat recull de poemes anteriors a les seves noveles provinent dels poemaris "Seguir viu","El sentit del combat" i "La recerca de la felicitat",on furga en la futilitat de les nostres vides,en el buit,en l'inexorable pas del temps...


Imprescindible l'edició bilingüe on podem copsar la lirica original en francés,i apreciar millor la metrica,tot i que la traducció es altament fidel.










També he pogut llegir "Renaixement",més breu,i que a mi,personalment,m'ha agradat força menys,i on sembla que encara no había acabat de trobar la seva veu.




Tornant a "Supervivència",cal destacar el próleg,o més ben dit els pròlegs,plens de consells per aquells qui vulguin dedicarse a la poesía,pero aplicables a qualsevol persona minimament sensible i intel.ligent.


Sap de qué parla:


(...) El poeta es un parasito sagrado(...)


(...) Trabajar continuamente en vuestras obsesiones acabará convirtiendoos en una piltrafa patética,minada por la angustia o devastada por la apatía.Pero no hay otro camino.Debéis alcanzar el punto sin retorno.Romper el circulo.Y producir algunos poemas antes de estrellaros contra el suelo.(...)


(...)La sociedad en que vivís tiene como fin destruiros.(...)



Toda sociedad tiene sus puntos debiles,sus heridas. Meted el dedo en la llaga y apretad bien fuerte.


Profundizad en los temas de los que nadie quiere oír hablar.El envés del decorado(...)Sed abyectos,sereis auténticos.


(...)Vosotros estáis de parte de la infelicidad.Sois el lado oscuro.



Vuestra misión mas primordial es profundizar hacia lo Verdadero.



Determinad la inocencia, y la culpabilidad.Primero en vosotros mismos,lo que os proporcionará una guia.Pero también en los demás.



(...)no os dejéis liar por la tolerancia(...) debéis odiar la libertad con todas vuestras fuerzas.




(...)No podeis amar la verdad y al mundo.Pero vosotros ya elegísteis.Ahora el problema consiste en ser fieles a esa elección.Os invito a conservar el ánimo.No porque podais esperar algo. Al contrario,sabed que estais muy solos.La mayoria de la gente se reconcilia con la vida,o bien se muere.Vosotros sois suicidas vivientes.

A medida que os aproximais a la verdad,vuestra soledad aumenta.

El edificio és espléndido,pero está desierto.caminais por salas vacias,que os devuelven el eco de vuestros pasos.La atmósfera es limpida e inmutable,los objetos parecen esculpidos en piedra.A veces os poneis a llorar,tan cruel resulta la nitidez de la visión.Os gustaría volver atrás,a la bruma del desconocimiento,pero en el fondo sabéis que ya es demasiado tarde.


Por lo general ireis dando bandazos entre la amargura y la angustia.En ambos casos el alcohol os ayudará.Lo esencial és obtener aquellos momentos de remisión que os permitan realizar vuestra obra. Serán breves;esforzaos por asiros a ellos.


Seguid,no temais.Lo peor ha pasado.Por supuesto que la vida aún os desgarrará,pero por vuestra parte,ya no tenéis demasiado que ver con ella.Recordad que,basicamente,ya estáis muertos.


No temáis a la felicidad:no existe

Ahora estais cara a cara con la eternidad.
El polifacétic Michel,ens té preparat el seu debut com a cineasta adaptant "Plataforma",una de les seves millors noveles.
Esperarem encuriosits i esperançats. Bé,esperançats,més aviat no...




20 octubre 2008

Prerrafaelisme: No només pintura!


Quan finalment,vaig tenir davant meu l'Ofèlia de John Everett Millais a la Tate Gallery,vaig experimentar un episodi remarcable de síndrome d'Sthendal i les llàgrimes van brollar silencioses però imparables dels meus ulls que finalment tenien al davant aquesta obra icònica i tan significativa per mí. I el temps es va parar; i em vaig perdre en aquest quadre; i encara no n'he sortit.

Fins i tot he arribat a ampliar,subjectiva i arbritàriament els limits d'influencia de la Germandat
,atribuïnt l'adjectiu PRERRAFAELITA a coses,música,llocs,roba,películes,llibres...

Algun exemple? Ok:

L'Obra de l'escriptora Espido Freire és Prerrafaelita.
La música de Rufus Wainwright també ho és.
Un ram de peònies rosa pàlid combinades amb heura és plenament Prerrafaelita...així com la pel.lícula "Fotografiando Hadas"...

Prerrafaelita és alló sublim,estretament vinculat al Romanticisme,decadent,màgic,oniric,tràgic,Ideal,obscur...Ho traeixo,intentant descriure-ho!

Així com els Red House Painters van crear una germandat amb un ideari que entre d'altres coses pregonava que l'art servís de refugi per fugir de la lletjor,de la vulgaritat,de la falta de poesía del mon real,jo,avui que és dilluns,un dilluns sòrdid i vulgar, necessitava combatre'l amb una mica de Prerrafaelisme...I demà serà un altre dia.

Per fí m'estreno com blogger!

"VAPORS DE TREMENTINA" és un espai personal,que espero esdevingui ric i variat,i on es veuràn reflectides les meves opinions ,gustos,passions... peró he acabat tardissim de configurar-lo,així que el meu primer post es per dir que em moro de son i que demà matino.
Ens veiem per aquí...